Història

El terme de Sora pertanyé des de l’any 906 al monestir de Sant Joan de les Abadesses; el 960 l’abadessa Ranlo reedificà i feu consagrar l’església. El 1055 passà a la casa comtal de Barcelona i s’estructurà com a terme feudal entorn del Castell de Duocastella (el poc que en queda avui es coneix per les ruïnes del castell de Rocafiguera perquè és dins la propietat d’aquest mas).

El castell de Duocastella (o de Duocastells), nom procedent d’una antiga vila, és des dels orígens coneguts un castell vinculat a la casa de Barcelona. En documents del segle XII es poden trobar molts senyors i cavallers que es titulen de Duocastella. L’any 1224, el darrer senyor del castell, que no tenia fills, el va cedir a l’Ordre Militar dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que el varen unir a la seva Comanda de Vic. Els hospitalers el van vendre al rei el 1252. Durant els 28 anys del seu domini, les baralles amb els senyors veïns i part dels súbdits van ser constants. Es coneix molt poc del rastre que va deixar aquesta Ordre a Sora, però és possible que fossin els promotors de la construcció d’un altar dedicat a Santa Magdalena, que està documentat almenys des de 1245.

Posteriorment el castell passa a mans de diferents cavallers: els Sant Agustí, els Sala, els Gurb-Sarriera, fins que el 1628 el compren els Descatllar, residents al Castell de Montesquiu i senyors del terme de Besora i Sant Quirze. Aquesta compra va comportar una forta oposició dels súbdits de Sora, que des del segle XVI lluitaven contra els senyors feudals i volien tornar al domini reial.

Del segle XVII endavant el castell perd importància, encara que el senyoriu es manté formalment fins a la seva abolició al segle XIX.

Darrera actualització: 27.02.2017 | 14:15
Darrera actualització: 27.02.2017 | 14:15